Les cultures més antigues del món han dominat l'art de criar fills feliços i emocionalment estables. Què en podem aprendre?

Quan la doctora Michaeleen Doucleff va ser mare, es va adonar de les dificultats que implica criar nens petits. Per primera vegada a la vida se sentia sobrepassada i incapaç d'enfrontar-se correctament a les actituds de la seva nena. Havia llegit tots els llibres sobre educació, però res no l'ajudava, així que va decidir investigar altres camins. Va agafar la seva filla Rosy, de tres anys, i se'n va anar a aprendre i practicar estratègies de criança de tres de les comunitats més venerables del món: les famílies maies de Mèxic, les famílies inuits de sobre del cercle polar àrtic i les famílies hadzabes de Tanzània. En els seus viatges havia observat que en aquelles comunitats les criatures eren molt diferents de les occidentals. El secret és que els pares estableixen una relació amb els infants basada en la cooperació en lloc del control, en la confiança en lloc de la por i en les necessitats personalitzades en lloc de les fites de desenvolupament estandarditzades.

Els pares maies són mestres en la criança de fills cooperatius. Sense recórrer a suborns, amenaces o cartolines amb gomets, creen ajudants fidels implicant els infants en les tasques domèstiques des que comencen a caminar.

Els pares inuits han desenvolupat un enfocament extraordinàriament eficaç per ensenyar als infants la intel·ligència emocional. Quan s'enrabien, peguen o es descontrolen, els pares responen amb un comportament tranquil i suau que els ensenya a relaxar-se i pensar abans d'actuar.

Els pares hadzabes són experts mundials en la criança d'infants segurs i autònoms amb una norma senzilla: protegir-los de l'estrès i l'ansietat, tan comuns ara entre les criatures occidentals.

L'art perdut d'educar és un llibre pràctic que ajuda a fer que els nostres infants tinguin més confiança en ells mateixos i se sentin més útils i més capaços de controlar la ira i la frustració. Avalat per psicòlegs, neurocientífics, antropòlegs i sociòlegs, aquest llibre ens dona les claus per replantejar-nos com ens relacionem amb els nostres fills i aconseguir potenciar en ells l'empatia, la paciència i la col·laboració.

«L'art perdut d'educar està ple d'idees intel·ligents que de seguida vaig voler posar en pràctica amb els meus propis fills». Pamela Druckerman, The New York Times Book Review